Per Àlex Saucedo i Elin
La Pilar Torres, professora a 2n de Batxillerat de grec i llatí, ens ha concedit una entrevista per conèixer la seva vida com a docent.
Quants anys portes donant classes en aquest institut?
Doncs ara porto 32 anys, des del 1990 fins ara.
I durant aquests anys que has estat, quines assignatures has donat?
Bàsicament grec i llatí. Però també he fet altres assignatures, com per exemple anglès, català, castellà i informàtica.
I abans de ser professora que et va fer voler ser professora?
La veritat és que no em vaig plantejar mai ser professora, és a dir, la meva vocació d’entrada no era la de ser professora. A mi em va agradar molt quan vaig fer a l’institut de Llatí i Grec i vaig decidir que jo estudiaria això: Filologia clàssica. I, evidentment, a partir d’aquí sí, ja em va portar el món de la docència de l’ensenyament, perquè em semblava la sortida lògica d’aquesta carrera.
I en aquesta carrera quina ha sigut la millor experiència que has tingut?
La millor experiència. Bé, no és una cosa concreta o puntual. No és aquell dia, aquell any, aquell curs. Sinó bàsicament el contacte amb l’alumnat, és a dir, el fet de transmetre, de comunicar-te, de donar, però també rebre. Clar, els profesors sembla que som els que anem dient coses, però també rebem molts inputs i moltes gratificacions de part dels alumnes. Per tant, aquesta comunicació, l’intercanvi amb l’alumnat i després també amb els companys. Realment també amb els companys, no només profes, sinó també altres membres de l’Institut del personal, que ho poden ser consergeria i administratius, etcètera. Aquest caliu humà potser és el més gratificant d’estar aquí.
I has participat en alguna altra àrea?
Si, no ben bé. És a dir, jo estic bastant a secretaria perquè porto el programa de notes, el que treu els vostres butlletins de notes, que és l’esfera, que és el problema d’administració, per quan hem de posar notes i hem de posar quines matèries feu i tot això. M’hi dedico bastant aquesta part, però bàsicament ha sigut docència un o dos anys, també vaig ser cap d’estudis, fa molts anys. Això va ser l’any 97, del 97 al 99 vaig ser cap d’estudis, però a mi aquesta experiència de directiva de direcció no m’agrada. No m’agrada perquè és de manar i a mi no m’agrada gaire manar.
A part de cap d’estudis i professora has sigut tutora d’alguna classe?
No, la veritat. Mai he sigut tutora i és una experiència que no sé si m’hauria agradat gaire. Bé, no ho sé, com que no tinc mai el grup sencer, és a dir, poques vegades he tingut grups sencers. Aleshores es fa difícil tenir una tutoria perquè la tutoria vol que coneguis alguns punts dels alumnes, i només tenia una part del grup. Això feia que moltes vegades no tingués tutoria. No sé, no he sigut mai tutora.
En quants centres educatius has estat?
Doncs només en tres. Vaig estar al primer centre després de treure les oposicions. Vaig estar dos anys al Prat de Llobregat, a l’institut Baldiri Guilera. Després vaig estar un any aquí baix, a la Barceloneta, el Salvat Papasseit, però després de seguida vaig venir aquí i m’he quedat.
D’aquests altres dos centres en els quals vas estar, vas notar algun canvi en arribar a aquest institut?
Del primer no, la veritat és que el primer centre que vaig estar al Prat s’assemblava molt a aquest centre. Quan vaig arribar a aquest centre d’aquí, és a dir, aquell centre, era més gran que aquest, però tampoc no era molt gran i amb un ambient molt semblant aquí, molt familiar, per entendre’ns. En canvi, del segon sí que vaig notar-hi. De fet, vaig marxar d’allí perquè no m’acabava d’agradar, no estava a gust i la veritat és que vaig tenir molta sort quan vaig venir aquí.
Què tens pensat fer quan et jubilis?
No ho sé. Bé, sí que ho sé i no ho sé. És a dir, avui vull disposar del meu temps segons em vingui de gust, és a dir, una miqueta la llibertat de dir “doncs mira, avui tinc ganes de fer això”. Doncs ho faig, no? No fer plans de molta cosa, sinó una miqueta, anar a fer el que em vingui de gust fer. No tenir un horari, no tenir unes obligacions fixes cada dia que has de fer això a aquestes hores has d’anar aquí, és a dir, fluir en el temps i fer allò que m’agradi. I en el moment que em vingui de gust bàsicament.
De tots els anys que has estat sent professora, recordes la teva primera classe que vas tenir?
Sí, recordo la primera classe que vaig tenir a l’institut, aquest que us he dit, el Prat de Llobregat, era una classe de grec, en concret de tercer de BUP, que és l’equivalent a primer de batxillerat. En aquella classe tenia poquets alumnes. I sí, sí, recordo que vaig entrar i vaig començar a parlar sense cap problema. I l’anècdota és que quan va acabar aquell curs, els alumnes que havia tingut que ja tenien confiança em van dir “Escolta, Pilar, saps que el primer dia que vas entrar classe ens pensàvem que eres un alumne de COU”, que és l’últim curs que ells pensaven que els estava gastant una broma, aleshores era molt jove. De fet, els alumnes que tenia tenien l’edat de la meva germana petita, és a dir, que érem com els meus germans petits. I sí, sí, es veu que la impressió que els vaig donar va ser això, que era un alumne de COU. Que jo els estava enganyant o fent una broma. És a dir, que em recordo.
Recordes algun alumne en especial?
Sí, recordo alguns alumnes. El problema és que amb el pas del temps es van oblidant molt i això em sap molt de greu, perquè a vegades et trobes algun i dius “com es deia?”. Saps qui és, però potser no recordes el nom, sí, em recordo perquè he tingut alumnes molt macos en general i la veritat és que per sort només recordo els bons moments, tampoc he tingut gaires mals alumnes, no es pot dir. Però sí, sí que recordo alguns.
Ens podries dir alguna paraula així en grec o en llatí? Sabries dir allò de “només sé que no sé res”?
Oden guit nosco ala pola maceno. És a dir, no sé moltes coses, però aprenc moltes.
