Per Lucas Pérez
La Sílvia, conserge de l’Institut Narcís Monturiol explica com és el seu dia a dia.
Per què vas escollir aquesta feina, ser conserge?
Perquè era una opció dintre dels funcionaris, dintre de la carrera de ser professora, i em va agradar.
Era la feina que volies de petita?
No.
Des de quan fa que ets conserge?
Fa 14 anys que ho soc.
T’agrada ser-ho?
Sí.
Si poguessis canviar de feina, ho faries?
Ara ja no, després de les feines que he tingut em quedo amb aquesta.
-Recomanaries treballar de conserge?
Sí, si a algú li agrada tractar amb adolescents sí.
Quins horaris tens?
Al matí de 8 a 3 i a la tarda de 3 de 6. Faig una tarda sí i una no amb l’Alfredo, l’altre conserge.
Com descriuries la teva feina?
Molt variada i molt entretinguda, i a vegades avorrida.
Has treballat de més coses?
Sí, era funcionària fa anys.
Si no fossis conserge, que faries?
M’agradaria treballar en la investigació però ja, a aquesta edat, no.
Què és el que més t’agrada de la feina?
Tractar amb els adolescents que sempre tenen coses noves per explicar.
-Què és el que et resulta més difícil?
No trobo res molt difícil.
