Per treballar la idea del cinefòrum vam estar tota una sessió de revista veient una pel·lícula en versió original.
El dimecres 29 de maig a la classe de 3rZ vam veure “Intocable”, una pel·lícula d’origen francés estrenada l’any 2012 i dirigida per Oliver Nakache i Eric Toledano. La seva durada va ser de 1 hora i 50 minuts, de tal manera vam estar tota la sessió veient-la.
Els personatges que van protagonitzar “Intocable” van ser: Omar Sy, interpretant a Driss, un noi negre amb una personalitat extravertida i transparent. Té pocs recursos i una família gran, però tenen pocs diners, François Cluzet, Philippe, un senyor molt ric i molt apassionat. Li agrada la música clàssica i l’art. A conseqüència d’un accident, es queda paralític dels peus al coll, Audrey Fleurot, actuant de Magalie, la secretaria del Phillipe. És pèl-roja. Durant la pel·lícula el Driss intenta conquistar-la, ella sempre es nega i es burla d’ell pels seus intents.
La pel·lícula tracta sobre un noi que la seva mare li va fer fora de casa, ja que la vida que portava no era gaire bona, tenia unes amistats que no eren molt bona influència per ell, i ell es va convertir en una persona que ell no era la seva mare feia molt de temps (que ella li deia que la seva vida s’estava descaminant, i va arribar el punt en el qual la seva mare no podia més, i va decidir fer-li fora de casa el noi se’n va d’haver de guanyar la vida tot ell sol, llavors va anar a fer una entrevista a un treball que era per cuidar a un noi que estava amb cadira de rodes, ell pensava que no li agafarien en aquest treball perquè es va mostrar amb tota la naturalitat que ell tenia, això a ell li va agradar i va estar 1 mes de prova. Al principi a aquest noi no li agradava gaire el seu treball, però al cap d’un temps es va fer molt amic del noi que cuidava, es va adonar que perquè una persona tingui algun problema no la de jutgar, gràcies a aquest treball el noi va poder tindre un lloc on dormir (la casa del que estava en cadira de rodes), tindre diners, i també es va adonar que la vida que abans portava no era la bona i va poder fer una nova vida.
El missatge que transmet aquesta pel·lícula és que l’amistat i l’empatia poden superar les diferències socials i culturals. Una amistat real pot arribar a superar qualsevol daltabaix que se’ls creui per davant.
Personalment, no ens ha sigut de gran agrada. Potser, ha restat punts el fet que estigués en francès, ja que ens ha dificultat la comprensió. Això no vol dir que la pel·lícula no tingui un missatge enfortidor i que per alguns públics pugui ser agradable i amb sentiment. No obstant això, no ha sigut el nostre cas.
