La manera de viure la sexualitat està condicionada per la personalitat de cadascú, per tant, hi ha diverses maneres d’expressar-se en aquest sentit. No hem d’oblidar que l’adolescència és una etapa de la vida que es caracteritza, precisament, per tenir canvis biològics, psicològics i socials.
L’adolescència és una etapa clau en l’evolució de l’ésser humà i tenir espais per poder parlar dels canvis que es pateixen és absolutament indispensable. D’una banda, a casa, normalment, és un moment de distanciament amb la família i no es parla gaire d’aquest assumpte. De l’altra, als instituts no hi ha una programació completa que ho abordi, simplement es fan pinzellades a les tutories.
Tenint en compte que aquesta etapa és una de les més complicades de la vida, caldria que es destinessin més hores i recursos a fomentar l’educació sexual i afectiva.
Potser aquesta manca es deu al fet que encara és un tema tabú i la societat té por a parlar-ne obertament. Per tant, caldria primer una normalització del tema. Amb això aconseguiríem augmentar el nostre coneixement i la nostra tolerància cap a la diversitat.
A més, donat que cada cas és particular, seria adient que la informació no fos només dirigida a situacions estàndard, sinó que contemplessin les diferents manifestacions i sensibilitats. Poder escollir lliurement la nostra sexualitat és un dret fonamental i aquesta llibertat es guanya amb informació i capacitat crítica.
En conclusió, fa falta que tot això millori perquè no hi hagi problemes i tots ens podem identificar tal com som.
Hi ha prou educació sexual a les aules?
