1. A quina edat et va cridar l’atenció el ball, per què?
Potser tenia 23 anys, perquè van sortir uns grups que barrejaven el flamenc i altres coses, a partir d’aquí es va posar de moda i em vaig interessar en aquest tipus de ball .
2. Tens algun familiar a qui que també agradi aquesta afició?
El flamenc en si no perquè a la meva àvia li agradava molt el couple, que són cançons dels anys 50’ o així i que s’assembla al flamenc.
3. Per què no et vas dedicar al ball i vas decidir ser professora?
Quan vaig començar amb el ball ja estava estudiant química, i anava fent les dues coses i no m’hi vaig dedicar perquè vaig pensar que en el ball o ets molt bona i tens èxit o si no tindria un futur estable.
4. Per què t’interessava tant la química?
Em va començar a agradar quan vaig anar a una sortida, quan tindria la vostra edat i l’exposició es deia ‘tot és química’ o una cosa així, que parlava una mica dels àtoms i totes aquestes coses petites. I em vaig adonar que tot està fet d’àtoms i em va semblar que entendre els àtoms era entendre tot.
5. Quantes hores li dediques a la setmana al flamenc, a on?
Rebo classes per millorar tres hores i assajo dues, és a dir, cinc hores a la setmana, a una escola que es diu el Taní, per Fabra i Puig, que és com de les millors de Barcelona, i al barri també assajo.
6. L’interès pel flamenc són per vincles familiars?
No, la meva família no hi tenia gens d’interès, però jo crec que a arrel que vaig començar el flamenc, la meva família es va començar a interessar per aquesta música, han vingut a algun espectacle i els va interessar més.
7. Tens alguna cançó preferida d’aquest estil?
Per ballar a mi m’agrada molt ballar buleria, perquè és un tipus de ball que és com improvisat, ballem el que canten d’alguna manera.
Segueixo amb el flamenc perquè és una passió que m’agrada tant, ballar, anar a concerts, és com la meva vida i també hi ha el tema que es com un exercici físic, m’ajuda a desconnectar de tot, de les classes, i tot allò i m’ajuda a estar més positiva i més contenta.
9. Econòmicament, et va costar anar a la universitat, a quina vas anar, se et va fer difícil?
Sí perquè la meva família en aquell moment estava passant un mal moment, la matrícula la va pagar el meu pare, però després la resta d’anys ho vaig haver de pagar jo, i els llibres, jo no en tenia, jo anava a la biblioteca perquè eren molt cars. També va a haver-hi- uns anys que estudiava i treballava i va ser molt difícil, vaig anar a la Universitat Autònoma de Barcelona, que està a Bellaterra.
10. T’agrada un altre ball que no sigui el flamenc?
Les sevillanes que són com semblants, i el vogue és un tipus de ball que va sortir als 70 als Estats Units.
