Eva Riballo, Artur Casanovas, Mira Charkatli, Juan David Rivera
Com vas aconseguir la teva beca?
Jo vaig conèixer AFS que és l’organització de voluntariat que fa intercanvis que està associada amb l’institut i la Raquel d’anglès va preguntar si algú volia una beca a classe i jo li vaig dir que volia. Després passes per un procés on l’institut t’ha d’escollir i han de revisar el teu expedient i comportament i una vegada l’institut t’escull has de passar per l’AFS i llavors hi ha una aplicació on has d’anar entregant papers, per exemple, vaig haver de fer una carta amb dos fulls perquè era per a la meva família d’acollida.
Quin nivell d’anglès se’t demanava?
Jo tinc de notable a excel·lent, però no sé el nivell. (B2)
Com vas fer per comunicar-te amb la gent d’allà? I amb la teva família?
Vaig conèixer la família una setmana abans de marxar a Dinamarca i em comunicava amb ells amb l’anglès perquè en tres mesos no val la pena aprendre el danès, excepte amb els meus amics d’intercanvi, que amb alguns parlava espanyol.
Com et tractava la gent danesa?
Al principi et portes bé amb tothom perquè és la primera setmana i tothom vol saber d’Espanya, és molt divertit, però t’has d’espavilar perquè, si no, no faràs amics i és el més difícil.
Vas veure’t reflectida en altra gent?
Sí, suposo.
Com és el seu sistema educatiu? T’agraden aquests mètodes?
És superdiferent, és literalment el contrari a nosaltres. Per començar, pots anar al lavabo quan vulguis sense demanar permís, jo les primeres vegades demanava permís i em miraven amb unes cares de: per què demanes permís? Perquè era una necessitat bàsica que tu pots fer quan vulguis. A part d’això també podíem utilitzar els mòbils excepte alguns dies de la setmana, que teníem una caixa amb candaus on guardàvem els mòbils. També els professors d’educació física feien la matèria amb nosaltres, si jugàvem al “mata conills” ells jugaven amb nosaltres, i no posaven quasi deures/exàmens, i si posaven exàmens, jo en vaig fer algun en anglès, tipus test superfàcils, i també posen notes a partir dels catorze anys, perquè per a ells és més important la salut mental que competir amb els teus companys per les notes.
Què feies en el temps lliure allà? Ho feia molta gent?
Jo feia balonmà a la ciutat que estava més a prop del meu poble, en el qual estaven les meves amigues de l’institut i també feia danses urbanes amb la germana d’acollida d’una amiga italiana, de vegades feia coses amb la família i a vegades feia trucades amb amigues d’Espanya i també quedava amb els amics d’intercanvi, que van ser amb qui millor vaig congeniar, perquè eren els que entenien millor la meva situació i vam anar a la capital de Dinamarca, Copenhaguen.
Se’t va fer difícil estar lluny dels teus amics i família?
Al principi pensava que trobaria a faltar moltes coses perquè els primers dies era molt estrany, perquè estàs en un país on ningú entén el teu idioma, llavors és molt estrany, no se’m va fer molt difícil al principi, se’t fa difícil quan estàs cansat de tot. Allà és quan vaig trobar més a faltar els meus pares i les meves amigues, per exemple, amb els meus amics parlava anglès llavors quan parlaven danès jo em sentia una mica apartada, perquè no entenia res.
Què et sembla la gastronomia del país? Coneixes algun plat recomanable?
Vaig trobar molt a faltar Espanya, perquè aquí menjava molt més, perquè ells fan el dinar a les dotze i sopàvem a les cinc de la tarda i l’esmorzar al matí, quan t’aixeques, el que més menjàvem eren entrepans del que trobessis a la nevera. El dinar me’l feia jo i al final em quedava sense temps i sempre acabàvem menjant el mateix i m’avorria. El més típic allà és la mantega i no és una cosa que jo mengi molt, també tenen un pa molt estrany que a mi no m’agrada gens, és com pa superintegral que no és gens flexible i està ple de llavors. Els primers dies el menjava, després la família em va començar a comprar un altre.
Com era la teva família?
A la meva família li agradava passar estones amb mi perquè tenien molt d’interès per la cultura d’Espanya, i tenien dos fills petits que eren bessons. Els fills no parlaven anglès ni l’entenien llavors a vegades jugàvem junts, però no en podíem parlar. Jugàvem a jocs de taula, ajudava a fer el sopar i van ser molt agradables. Jo pensava que compartiria habitació amb algú, però em van preparar una habitació, la van pintar i tot, i va ser molt maco.
Quines activitats turístiques vas arribar a fer?
No en vaig fer gaires, però vaig anar al centre amb els meus amics, també a una altra ciutat molt bonica i a un museu d’un escriptor.
Com us organitzàveu a casa?
Com he dit abans, els ajudava a fer el sopar, passava l’aspiradora, igual que aquí endreçava la meva habitació perquè soc una persona molt endreçada, i els ajudava a posar i desparar taula.
Vas poder decidir tu el destí d’anar a Dinamarca?
Suposo que és per la beca, però el centre em va proposar directament una beca trimestral, llavors no vaig poder escollir ni el temps ni el país, però a mi em donava igual, perquè jo el que volia era marcar d’intercanvi.
Allà l’economia és bona al carrer?
L’economia és bona, perquè allà tot és públic, no has de pagar ni la universitat ni l’escola i ho paguen amb impostos, encara que les coses allà són més cares.
Dinamarca és superbonica, tot són cases, quasi tothom tenen jardí. Jo a la casa que vaig estar també era molt bonica, i tot és molt verd perquè allà plou moltíssim i també neva. El meu poble estava al costat de la platja i la muntanya.
Tornaries a repetir-ho?
Ho repetiria, segur.
