Haruna Yaya: “Vaig venir a Catalunya perquè el meu pare volia que poguéssim continuar anant a l’escola i que tinguéssim un bon futur”

Què comporta canviar de país? El protagonista d’aquesta història és l’Haruna Yaya, un alumne que estudia a l’Escorial Vic des de fa dos anys. Va venir de Ghana, un país d’Àfrica, a finals d’abril de 2020, i es va incorporar a 6è de primària. Actualment fa 2n d’ESO. L’Haruna sempre ha tingut una actitud positiva. De fet, quan els alumnes entren a classe crea molt bon ambient i ajuda els companys, ja que té molta empatia perquè sap pel que ha passat.

Com vas passar la teva etapa a Ghana?

M’ho vaig passar molt bé, tenia molts amics. Sempre jugàvem junts i algun dia fèiem campana i no anàvem a l’escola. Amb els diners que em donaven els meus pares per anar-hi, anava a comprar menjar.

Com era l’escola?

La meva escola era molt gran. L’edifici en què estudiava era de tres plantes amb un camp molt gran. Tots anàvem amb uniforme, que era diferent entre nens i nenes.

Vas venir amb tota la teva familia?

Només vaig venir amb part de la meva família: amb el meu pare i la meva germana. La meva mare no va voler venir.

Per què vas venir a Catalunya?

Vaig venir perquè el meu pare volia que poguéssim continuar anant a l’escola i tinguéssim un bon futur.

Com et van rebre?

Les dues primeres setmanes que vaig passar a Catalunya no vaig anar a l’escola. Llavors em van derivar a l’Escorial. La gent va ser molt amable, em vaig sentir molt acollit i no em va costar gaire entendre i fer-me entendre en català.

On estaves millor, a Ghana o actualment a Catalunya?

A Catalunya. Els professors i els meus amics em recolzen molt. A més, el menjar d’aquí m’agrada molt. Menjo pa amb tomàquet, macarrons, truita de patates… Que no havia provat mai. Una cosa que també m’encanta d’aquí són les festes i les celebracions, n’hi ha moltes i de molt divertides com els carnavals, les festes majors i el Nadal, que les celebro amb molts amics. La veritat és que no m’ha costat gens introduir-me en aquest nou territori, em va ser fàcil aprendre el català, ja que el ghanès és molt complicat d’aprendre i escriure i no me’n sortia gaire bé.

Creus que la relació amb els teus companys ha millorat?

Crec que al llarg del temps ha millorat molt. Ara em relaciono més, ja que gràcies a l’escola ja sé parlar millor el català i crec que és un punt a favor, ja que em puc comunicar més amb la gent.

Quin ha sigut el canvi més gran?

Un dels canvis més grans és que a Ghana hi ha molta contaminació, no hi ha ajuda en l’àmbit social, la gent que demana ajuda al govern no hi fa gaire, aquí a Catalunya, quan vam arribar, el govern ens va ajudar molt, oferint-nos diferents oportunitats.

Com és la religió a Ghana? Ets practicant?

A la zona on jo vivia la majoria érem musulmans i cada dia resàvem. La mesquita estava més bé que no pas a Catalunya, hi havia altaveus grans i més espai. A la mesquita mai feia campana, i si anava tard ho feia a casa.