Fet per Misha Anzar, Marc Barbará, Javier García i Dante Alfonsín
Aquesta vegada estem tractant un tema molt popular, has sentit mai la frase:
Els videojocs són addictius i tornen violenta a la gent’?
Segurament la resposta és sí, però, que tan certa és aquesta informació? Ho pots descobrir a continuació.
Bé, primer de tot, els videojocs no tenen per què fer violenta a la gent, són molt populars les notícies on es veu a un jugador que perd una partida i té un atac de ràbia, però és veritablement només pel videojoc?
Està comprovat que les conductes violentes no apareixen de sobte, són principalment generades arran de situacions d’estrès previ acumulat, potser una discussió recent, una mala notícia, problemes financers, laborals, les raons són vàries, doncs, com a mètode de defensa, és normal que per alleujar l’estrès la persona en qüestió es posi a jugar, ja que segurament és una activitat que li genera dopamina (hormona que genera el cervell que entre altres efectes genera sensació de plaer i relaxa). Però, quan perds la partida, l’estrès previ causa una explosió d’ira que acaba en les conductes violentes.
Bàsicament, els videojocs NO són la causa de conductes agressives, però SÍ que poden arribar a ser el detonant, que és diferent. I no només els videojocs poden generar aquests atacs d’ira, passa amb els videojocs, principalment, perquè és un dels mètodes de defensa i escap de la realitat més comuns avui en dia, però podria ser qualsevol altra cosa. Un clar exemple és quan t’enfades o plores per una cosa que després es veu que era una ximpleria, però en el moment et va generar una mala passada, és el mateix, bàsicament la frustració per perdre a un videojoc és només la gota que va fer vessar el got.
En acabat, canviant al tema de si els videojocs són addictius, primer de res, que són les addiccions i que les generen?
La paraula addicció està en boca de tothom últimament, denominant quasi qualsevol cosa com addictiva i nociva, però això no és tan així, una addicció és el consum d’un estímul o substància en excés, en els casos més greus això comporta que la persona addicta deixi de fer activitats tan vitals com dormir les hores necessàries, menjar, tindre cura de la seva higiene, sortir de casa per satisfer aquesta sensació de necessitat cap a aquest estímul o substància.
Normalment, les addicions són generades per factors que tenen a veure amb l’estat mental de la persona, es busca un estímul per potser calmar l’ansietat en alguns, distraure a la persona de la seva depressió en un intent de calmar el buit i la culpa, o evitar altres problemes com el divorci dels seus tutors, o problemes a casa en general.
En conclusió, sí, poden arribar a ser addictius, però no sempre ha de ser així.
