Roque Escudero, Sara Cáceres, Ariamna Rojas
On vas estudiar?
Vaig estudiar psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i després treball social a la Universitat de Barcelona.
Quina és la teva carrera?
Aquestes dues. Tinc dues carreres; psicòleg i treballador social.
Per què vas decidir fer aquesta carrera?
Psicologia perquè m’interessava entendre com era la gent i després treball social perquè m’interessava entendre (llavors ja havia fet psicologia), com era la gent dins del seu entorn familiar, social, de veïnat.
O sigui, que al principi t’ho vas prendre com un hobby o com una cosa que volies fer des de fa temps…
Psicologia és una cosa que vaig decidir acabant l’institut, tampoc penseu que ho tenia molt clar, però després vaig veure que era una qüestió que m’interessava perquè era una persona bastant observadora, des de jove, que podia entendre bé les coses que m’explicava la gent, que la gent confiava en mi, i vaig pensar que potser seria una professió a la que m’hi pogués dedicar. Per això vaig triar psicologia. I treball social va venir després perquè volia entendre el context social de les persones a les quals atén un psicòleg
Has estat treballant en algun institut abans d’estar aquí?
Si, he treballat en diferents instituts, per exemple he estat a Mollet del Vallès, he estat a Bigues i Riells, he estat a Cardedeu, fent tasques semblants a les que faig aquí i projectes amb xavals amb moltes dificultats acadèmiques o de regulació de la conducta, és a dir, que tenen una conducta més conflictiva a la classe.
Quants anys fa que treballes en aquest institut?
Com a orientador educatiu, ara farà jo crec que, 17 o 18 anys
Què és el que més t’agrada fer com a professor?
Jo aquí a l’institut tinc hores com a orientador i hores de docent. A mi, com a orientador és treballar amb la gent, veure que els puc ajudar amb alguna cosa, això m’agrada molt, i després, com a docent de psicologia, m’agrada molt la psicologia, m’encanta, és una carrera que m’ho vaig passar genial, i veure que els alumnes, quan els expliques coses, comencen a entendre com funciona el seu cervell i perquè les persones tenen reaccions d’una manera i d’una altra, em produeix molta satisfacció.
Què t’agrada més, ser professor o orientador?
Doncs a veure, com a docent m’ho passo molt bé, i diria que és més tranquil ser docent que no pas orientador. A mi sempre m’ha agradat intentar ajudar a la gent, però com a orientador, tens moments que són complicats, en les entrevistes difícils, on hi ha conflictes greus, i, es fa a vegades feixuc; la cara de la foto, en la que em veieu cansat és perquè porto uns dies amb una intensitat d’intervencions complicades. No obstant, jo crec que en general, trobo més enriquidor ser orientador que no pas docent, sí.
Sabem que dues de les teves aficions preferides són el surf i el ioga, però quina d’aquestes dues aficions vas començar a fer abans?
Vaig començar abans fent surf, al 1999, vam anar a Cantàbria que està al nord d’Espanya i allà perquè hi havia onades i vam provar i des d’aleshores que he practicat surf perquè als estius, als hiverns després a la primavera, en diferents parts d’Espanya, Portugal, Amèrica, Àsia, a on he pogut. I després va venir el ioga, al 2003 i el que he descobert és que el ioga i el surf es complementen molt bé, perquè el ioga entrena el fet d’estar aquí i a l’ara, que a vegades tenim aquest pensament tan dispers, que sempre el cap va a tota pastilla; i estar concentrat, i atent amb el que fas t’ajuda molt quan practiques surf, perquè si no estàs atent amb com tens el cos, per on ve l’onada i com remes segur que caus per l’onada.
Ara començarem les preguntes del surf i el ioga comencem per la primera:Per què et va cridar l’atenció el surf?
A mi sempre m’ha agradat molt el mar, jo des de petit anava sempre a l’estiu amb els meus pares i sempre m’ha agradat molt. sempre a l’estiu. Va ser com un esport de mar que vaig dir: “Per què no? Fem-ho!” I des d’aleshores doncs que m’ha enganxat.
Què et va portar a fer surf?
Doncs, el mar. Una altra cosa que també em va portar a fer surf era que jo practicava surf de neu i també havia patinat skate, que són esports de lliscament que llisquen sobre una superfície. El que vaig veure amb el surf és que s’assemblava en certa manera a l’snowboard que vaig començar al 1998 i vaig pensar que si jo m’ho passava tant bé fent-ho a la neu potser al mar també m’ho passaria molt bé i vaig veure que sí, que era molt similar, va ser una mica com la línia a seguir. Com per exemple les posicions amb el cos, com agafes l’onada o com baixes el pendent.
Ara començarem amb les preguntes del ioga. Per què et va cridar l’atenció?
Em va cridar l’atenció perquè estava surfejant a Lanzarote amb uns amics i una de les amigues estava fent ioga. I com que quan surts del surf surts una mica amb els braços rígids, em van dir que unes postures de ioga ens aniria molt bé. Vaig fer algunes i en van anar bé, i vaig recordar en aquell moment que jo havia fet ioga quan tenia 15 anys amb un amic. Vaig fer-lo durant un parell d’anys, que ho pagava jo amb la paga, però despres em vaig cansar i fins el 2003 no vaig tornar a pensar que potser podria tornar. Em vaig apuntar a un centre i vaig notar que m’ajudava molt a poder dormir millor, a caminar millor, a estar més tranquil, a no tenir mal d’esquena i a ser vegeterià, una cosa que volia des de fa temps.
Que et va portar a fer ioga?
La necessitat de gestionar la meva veu interna i els meus pensaments. Era un moment on estava coordinant un grup de 17 persones en un ajuntament d’adults i portava molt estres, i el ioga em va ajudar a estar més tranquil, i amb els beneficis del ioga vaig veure que eren molt evidents i em vaig quedar.
Com li explicaries el ioga a algu que no sàpiga res d’aquest esport?
El ioga és una activitat que significa unió de la ment i el cos. El ioga busca que siguis conscient del que estas fent amb el teu cos i quins beneficis té això en el teu estat mental. Que siguis pacient, perquè al principi el cos es resisteix molt i la ment vol fugir. I que els beneficis no son immediats pero amb el temps el benefici es veu.
Quina d’aquestes dues aficions és més dificil?
Depèn, a vegades és el ioga i altres és el surf. El surf el que té es que quan vas a fer surf vas amb amics o amigues i aquell moment és més senzill perquè vas amb un grupet pero després a l’aigua vas sol.
El que passa amb el ioga és que vas a la classe i estas sol amb tu mateix. Diria que el ioga és més dificil de mantenir i que, al final, t’exigeix més el ioga.
A part d’aquestes dues activitats hi ha alguna mes que t’agradi?
Faig natació des de fa molt de temps en picina i ara farà 5 anys que també la faig en aigua oberta, és a dir al mar, a les zones blaves, que estan pensades per nedar amb neopre i una bombolla. Nedar al mar és més dificil que a la picina perque has d’esquivar meduses i brossa flotant. Has de mirar molt bé i vigilar a on esta la corrent, vigilar també els vaixells i portar roba de colors molt llampants i això es una activitat que estic gaudint molt.
