En Simón Aparicio és el l’orientador pedagògic del nostre centre és una figura molt important pels alumnes gràcies als seus serveis.
Quant de temps portes en aquest institut?
Porto 8 anys.
Amb tots els anys que portes sent pedagog, hi ha algun cas que ens puguis explicar que t’ha marcat o t’ha cridat l’atenció?
Sí, un alumne de 4t d’ESO va tenir un brot psicòtic. És quan una malaltia mental severa que creix, aquest noi va desenvolupar fotofòbia, que és una malaltia en la qual tens molta sensibilitat a la llum i van haver de fer les classes amb les persianes una mica tancades per què no ho passes malament.
Per què vas decidir estudiar psicologia? Que et va cridar l’atenció?
Perquè volia comprendre el pensament de la gent, com funciona el nostre cervell i perquè decidim fer les coses que fem.
A l’institut quina feina fas? És a dir, només ajudes els nens o fas més coses?
A l’Institut tinc diverses feines és a dir ajudo als nens, faig assessorament als professors i aconsello a l’equip directiu per desenvolupar projectes.
Creus que algun recurs per la salut mental als instituts és fonamental?
Sí, de fet jo em considero un d’aquests recursos. A l’Institut venen les infermeres i també tenim el “consulta’m” vinculat al CSMIJ (centre de salut mental infantil i juvenil) que és si alguna vegada tens un patiment és el primer recurs que tindríem.
Què és el que més t’agrada de la teva feina? I el què menys?
Poder ajudar és en general el que més m’agrada i el què menys els documents s’han de fer moltes coses com per exemple revisar-les, redactar-les i això ho faig amb tots els alumnes de tota l’escola.
Voldries dedicar-te a una altra cosa?
Ara no, quan vaig acabar psicologia vaig estudiar treball social, jo no volia treballar en un institut, de fet volia fer filosofia, però volia dir treballar en un institut i vaig rebutjar-hi, també m’he plantejat treballar en projectes socials. De fet, vinc d’haver treballat molt en ajuntaments, amb gent drogodependent, amb el col·lectiu gitano… Sí, és una faceta que m’agrada molt el treball a serveis socials.
Sempre has estat treballant en aquest centre o has treballat en altres?, si has treballat en un altre, en quin i quant de temps?
Si, és el 4t Institut, abans d’això vaig estar a primària i a infantil, tutor de primària i d’infantil, aleshores porto gairebé 15 anys treballant en escoles i instituts.
Com hem vist fas classe a batxillerat de psicologia. Que expliques en aquestes classes? Quant de temps portes fent classe?
Psicologia és una optativa que es fa tant a 1r com a 2n de batxillerat, aquest institut es fa a 1r, abans no es feia psicologia com a tal, es feia psicologia sociologia i ara és psicologia on m’he estrenat aquest any. Allà intento fer comprendre com el cervell s’està modelant a mesura que anem aprenent, les neurones que són les unitats bàsiques del nostre cervell formen xarxes que quan es consoliden fan que apareguin aprenentatges i intento que entenguin el comportament humà, l’atenció, els trastorns mentals…
Jo el que busco no és que sigui una assignatura memorística, sinó de relacionar coses, per què passa això o allò altre. En el tema dels exàmens jo deixo que els facin amb apunts, d’altres no… l que busco inicialment és que canvi la seva percepció tant d’ells mateixos com de les persones.
Sobre les xarxes socials, creus que és de les principals causes de problemes de salut mental als joves?
Depèn de l’ús, les xarxes socials poden fer que nanos es quedin tancats a habitacions i no vulguin sortir, és un problema molt greu principalment originari del japó. Pot tenir un ús pervers per exemple per comentaris que es poden fer en ella, però també pot ser un element de suport. Permet que molts adolescents es puguin comunicar.
