Una advocada amb futur

• Vols continuar amb els estudis després de l’ESO?

Sí que vull continuar els meus estudis. M’agradaria fer Batxillerat i després continuar a la universitat. Crec que és important continuar amb els estudis per a formar-me millor com a persona. Jo prefereixo fer Batxillerat perquè així tinc més possibles sortides.

• De què t’agradaria treballar?

A mi m’agradaria molt ser advocada fiscal o jutge. Em considero una persona molt justa, responsable, i amb molt criteri. No m’agraden les injustícies, i per això crec que podria arribar a encaixar molt bé en aquesta feina i em sentiria molt a gust fent-la.

• Què i on t’agradaria estudiar per a arribar al teu objectiu?

M’agradaria estudiar el batxillerat humanístic o social aquí a l’institut, ja que conec la manera de treballar del centre i em sento còmoda en l’entorn. A la universitat estudiaré la carrera de Dret a la Pompeu Fabra de Barcelona, perquè coneguts meus estudien i treballen allà i m’han parlat molt bé del centre.

• Com et van els estudis actualment?

Els meus estudis de moment van molt bé, perquè poso molt esforç i constància per assolir els meus objectius. Treballo cada dia per mantenir-me en aquesta línia. Hi ha assignatures que em van millor que altres. En general, tot el que està relacionat amb les lletres em surt millor que els números. Tinc bastanta memòria i això fa que estudiar algunes assignatures sigui més fàcil per a mi.

• Quina és la teva segona opció si no aconsegueixes els teus objectius?

La veritat és que no hi havia pensat mai, però rumiant-ho una mica, el que més il·lusió em fa és ser empresària en una empresa de moda o esdeveniments i casaments. El sector de la roba em sembla molt interessant i jo em fixo molt en la roba que porto per a sortir.  Els casaments em semblen un moment molt bonic i important en la vida de la gent i voldria ajudar que fossin encara millor.

• Quan vas decidir què volies ser advocada?

El pare d’una amiga meva és advocat i quan em va explicar en què consistia el seu treball em va inspirar. Això va ser cap als set anys i des d’aquell moment ho vaig decidir. Després vaig veure una pel·lícula molt interessant. Tractava sobre una noia que encara que semblava una pàmfila era superintel·ligent i va estudiar dret a la millor universitat del seu país.