El món des d’un altre punt de vista

El dimecres 15 de febrer, a les 9:00 del matí, un grup d’avis i àvies dels nostres companys arribaven al nostre institut. Nosaltres havíem preparat la seva rebuda amb una mica de menjar i un espai acollidor. Vam esperar nerviosos la seva arribada a classe, tot i que estàvem preparats per rebre’ls i començar la trobada que es convertiria en aquesta crònica.

Al principi l’ambient era una mica tens, ja que encara no ens havíem conegut gaire, però al cap de poc, la conversa fluïa amb normalitat i l’ambient es va tornar més còmode. Les àvies van ser molt obertes en tot moment, cosa que va facilitar l’entrevista. Tant la Margarita, com l’Àfrica i la Sebastiana van expressar que estaven contentes de formar part d’aquest projecte.

Durant l’entrevista, vam passar per diversos blocs que havíem preparat prèviament. Vam començar parlant de la infància, la qual estava dividida en dues parts: jocs i educació. Amb aquestes preguntes, es va trencar el gel. Ens van explicar que la seva infància havia estat en essència, allò que per elles era una vida normal. La infància de la Sebastiana i la Margarita es va veure afectada per la Guerra Civil espanyola. La pobresa i la misèria era generalitzada i sovint s’havia de recórrer a l’auxilio social, tot i que el menjar que oferien no estigués en bones condicions.

El següent bloc, contenia preguntes sobre el treball. Aquest tema ja havia sortit abans, quan parlàvem de la infància. Per exemple, la Sebastiana ens va explicar que, per les severes condicions de la postguerra, va haver de treballar des de molt petita en feines domèstiques per poder ajudar a casa seva. No sempre eren diners, a vegades eren bocinets de pa, o unes poques pessetes. En canvi, l’Àfrica, nascuda vint anys després, en una millor situació econòmica, va poder accedir a una formació completa com a estudiant d’infermeria. Al mateix temps que estudiava infermeria va treballar com secretaria en un consolat. Més endavant va enfocar els seus estudis cap a les addiccions i les toxicomanies, que era el que volia dedicar-se. Per altra banda, la Margarita va treballar la major part de la seva vida com a perruquera. 

A poc a poc, vam anar portant la conversa cap a temes més personals, on vam preguntar sobre alguns aspectes de la seva vida relacionats amb l’amor. Les diferències entre els seus relats, comparades en l’actualitat, van ser xocants. La Sebastiana, per exemple, ens va comentar que es va casar als catorze i va tenir el primer fill entre els divuit i els dinou anys, quan el seu marit va tornar del servei militar que, fa vuitanta anys, era obligatori. En canvi, l’Àfrica no estava casada sinó que simplement tenia parella, cosa que a la seva època no estava ben vist.

Vam acabar l’entrevista amb un pica-pica, i ens vam fer un parell de fotos. L’experiència va ser interessant i original. A més a més, ens va donar una visió del món des d’un altre punt de vista: una altra època amb una situació econòmica i política molt diferent de la que vivim ara, que en la nostra opinió, sempre és importat conèixer.