Per Dante Alfonsin, Javier Garcia, Misha Aznar i Marc Barbara
Parlem amb Luca Barone, professor nou al Narcís Monturiol i amb una visió diferent ja que és italià i a més professor de matemàtiques, és periodista científic.
En què has treballat abans de ser professor?
El que jo feia, i en part segueixo fent, és treballar en comunicació i en periodisme, per tant, he estat molts anys treballant amb el periodisme i en la comunicació institucional, també he treballat com a periodista científic. I he treballat en diaris, ràdio, revistes i també l’àmbit de comunicació institucional en el centre de recerca aquí a Catalunya i fora d’Espanya.
En aquell temps ja treballaves com a professor?
No, vaig fer un màster en comunicació, després una llicenciatura en astronomia. Però la idea de fer de professor, sempre havia estat així una mica “in the back of my mind”. Aleshores, quan vaig venir aquí a Catalunya, vaig reprendre aquesta idea, i vaig fer un màster per fer de professor, això va ser el 2019. Començar a treballar l’any de la pandèmia va ser molt dur, i no ho vaig reprendre fins al 2021, per tant, aquest és el meu segon any com a profe, vaig estar en un centre l’any passat i aquest any he tingut la sort d’estar amb vosaltres.
Quan vas arribar a aquest institut quina va ser la teva primera impressió?
La primera va ser la bona acollida i el gran suport que se’m va donar …, pensa que hi vaig arribar a l’últim moment, perquè em van assignar aquest centre en setembre, un dia abans de començar classe… Després, segona bona impressió amb vosaltres, n’estic molt content, crec que teniu molta potencialitat, encara que és clar, no és fàcil, i us heu d’esforçar a canviar.
Què t’agrada de la teva feina com a professor?
M’agrada molt estar amb els joves i m’agrada molt la sensació, de cada petita, microscòpica victòria que tinc a classe, el dia que un estudiant hem dit una cosa molt ben explicada, per mi és una felicitat! Ja sé que per vosaltres és difícil veure-ho, però per a mi i per als altres profes tots sabem que és una feina molt difícil i de fet, jo n’he fet moltes de feines, moltes més de les que us he contat, de totes les que he fet i de totes les que conec segurament és la feina més dura que hi ha, però també és la més gratificant perquè és una oportunitat gegant de treballar tan millor que hi ha aquesta societat, que sou vosaltres.
Ser docent t’ha canviat la vida o és una petita part de la teva vida?
M’ha canviat la vida? segurament, soc una persona diferent ara, estic conscient de moltes coses de les quals potser no n’estava tant abans, i m’agrada definir-me com a docent, però també m’agrada definir-me com a altres coses, soc docent i és una part de mi, soc periodista i és una altra part de mi, soc científic i és una altra part de mi… Cada dia aprens coses noves, em passa com a docent, però em passa també com a periodista, llegeixes coses noves, parles amb persones noves. Una altra cosa que m’agrada molt és la visió ètica o moral del món, és una manera d’ajudar a altres persones, tant en una feina com en una altra, a adults, a joves, donar eines per entendre millor el món que ens envolta.
