La Segona República Espanyola va ser proclamada el 14 d’abril de 1931, després de l’abdicació del rei Alfons XIII. Aquesta nova etapa va instaurar una democràcia parlamentària, tot i que va ser marcada per una gran inestabilitat política i social. La República va dur a terme reformes importants, com la separació de l’Església i l’Estat, el dret a vot per a les dones (1931) i altres iniciatives progressistes. No obstant això, les tensions internes entre les forces polítiques i socials, així com les profundes divisions entre l’esquerra i la dreta, van contribuir a l’augment de la radicalització política.
El cop d’estat del 17 de juliol de 1936 va iniciar la Guerra Civil Espanyola, que va durar fins al 1939. Aquest cop va ser liderat per Emilio Mola i Francisco Franco, que van intentar derrocar el govern republicà i establir una dictadura militar. La guerra va dividir l’estat en dos bàndols: els insurrectes (en contra de la república) i els republicans (a favor de la democràcia). L’objectiu dels nacionalistes era conservar els valors tradicionals espanyols, restaurar el poder de l’església i la monarquia, i imposar ideologies feixistes. El cop d’estat va desembocar en una dictadura militar sota el lideratge de Franco.
Durant la guerra, els republicans van demanar ajuda a països com França i Gran Bretanya, però aquesta va ser denegada. D’altra banda, Itàlia i Alemanya van proporcionar ajuda militar i d’armament a l’Exèrcit Nacionalista Espanyol. Al 21 d’agost de 1936, França, Gran Bretanya, Itàlia, l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica van signar un acord de no-intervenció en el conflicte, tot i que els tres últims països no van complir-lo.
Espanya va viure una situació molt difícil. A la guerra es van enfrontar dues parts: els republicans, que volien una república democràtica i defensaven la llibertat i els drets, i els feixistes, que volien instaurar una dictadura. Els republicans estaven formats per una combinació de partits i sindicats que buscaven millorar la situació social i econòmica del país, mentre que els feixistes, dirigits per Francisco Franco, volien imposar un sistema de govern autoritari.
El cop d’estat va acabar amb la democràcia a Espanya. Franco, amb el suport d’Itàlia de Mussolini i la Germania de Hitler, va guanyar la guerra després de tres anys de lluita. El resultat va ser que Espanya va passar de ser una república democràtica a una dictadura militar dirigida per Franco, que va governar fins a la seva mort, el 1975.
Després de la guerra, molts republicans es van exiliar per por a represàlies del règim feixista. Aquest exili va significar una fugida cap a altres països on podien estar refugiats. Molts soldats i persones que havien lluitat per la democràcia van marxar, deixant enrere les seves cases i cultures. Aquells que es quedaven a Espanya vivien sota una dictadura molt dura, amb grans restriccions a les llibertats i drets de la gent.
La dictadura de Franco va ser un règim repressiu que va limitar les llibertats polítiques i socials. Es va perseguir qualsevol forma d’oposició, i la societat va ser controlada en molts aspectes de la vida diària. Això va durar més de trenta-cinc anys, fins que Franco va morir el 1975 i Espanya va començar la seva transició cap a la democràcia.
