La seva vida
Antonio Machado va néixer el 26 de juliol de 1875 a Sevilla. Va ser el fill petit d’Antonio Machado Álvarez, un reconegut professor i escriptor, i d’Ana Ruiz, que va influir profundament en la seva infantesa. Durant la seva infantesa, va viure diverses mudances a causa de la feina del seu pare com a professor, traslladant-se a diferents ciutats d’Espanya, com ara Madrid i Sòria. Aquestes experiències van marcar la seva vida i el seu pensament, especialment la seva relació amb la natura i les tradicions populars. Tot i que va créixer en un entorn familiar ric quant a cultura, la seva infantesa també va estar marcada per la pèrdua de la seva mare i el profund impacte de la mort de la seva germana. Aquestes vivències de la infantesa van influir en la seva obra, on la tristesa i la reflexió sobre el temps i la mort són temes fets servir a les seves obres.
El 1883 Antonio Machado amb la seva família va anar a viure a Madrid gràcies al seu avi que va aconseguir ser professor a la universitat central de Madrid, on va terminar la formació a Institució Libre d’Ensenyança. A la seva joventut i estudis va patir problemes monetaris per la mort del seu pare que va morir de tuberculosis, i dos anys després va morir el seu avi per també tuberculosis.
L’any 1899 va viatjar a França on vivia el seu germà, per després tornar a Espanya per treballar d’actor.
El 1907 guanya una plaça a l’institut de Sòria, on va conèixer Leonor Izquierdo, que treballava a casa de Vicente Garcia de Diego,on ell s´allotjava. Al cap de dos anys es van casar. Ella tenia quinze anys i ell trenta-quatre.Ella que va morir el 1912, fet que va provocar una depressió a Machado
A Jaén va estar set anys amb companyia de la seva mare, després, el 1916, va conèixer Federico García Lorca, per uns anys després ser membre de la RAE.
Amb l’inici de la guerra civil es va a Valencià pel 1939 fugir d’Espanya i a Cotlliure va morir per causes naturals.
La seva obra
Antonio Machado és un autor clau de la literatura espanyola, conegut per la seva poesia senzilla però carregada de significat.
Antonio Machado és considerat un dels poetes més importants de la literatura espanyola. A través de la seva poesia, va saber expressar emocions profundes i reflexionar sobre la societat i la situació del seu país.
La seva poesia filosòfica i moral ha perdurat al llarg del temps per la manera en què tracta temes com l’amor, la soledat, el pas del temps, i la lluita per la llibertat i la democràcia. Machado també va deixar un testimoni dels moments crítics de la història d’Espanya, especialment en el context de la Guerra Civil i la situació política del moment.
Aquesta influència continua sent important, ja que els seus versos no només parlen d’un temps passat, sinó que parlen a l’ànima de l’ésser humà, independentment de l’època.
La seva obra no només és una mostra de reflexió personal i profunda, sinó que també és una crítica social i política. A través de les seves poesies, va influir en diverses generacions d’escriptors i pensadors. La seva obra literària es divideix en tres etapes diferents, que mostren l’evolució del seu estil i de les seves idees.
La primera etapa s’inicia amb el llibre Soledades (1903), que més endavant es va ampliar i modificar amb el títol Soledades, galerias y otros poemas (1907). En aquesta etapa, la seva poesia es caracteritza per un estil modernista i simbolista, amb la influència de poetes com Bécquer i Rosalía de Castro.
Els poemes d’aquest període són intimistes i melancòlics, centrats en els records i la infància, els somnis, la soledat i el pas del temps.
La segona etapa comença amb el llibre Campos de Castilla (1912). Aquesta obra marca l’inici d’una poesia menys intimista i més historicista, on el paisatge Soriano es converteix en un dels grans protagonistes.
En aquest període, la poesia de Machado es torna més descriptiva i reflecteix un paisatge real, sovint amb una identificació entre Sòria, Castella i Espanya. També hi ha una relació entre el paisatge i l’estat d’ànim del poeta, que veu en la terra castellana una metàfora de la situació social i moral del país.
Aquest paisatge provoca en Machado una reflexió històrica i crítica sobre problemes com l’enveja, la decadència del present i els defectes històrics d’Espanya. Normalment, són poemes reflexius, de caràcter més retòric i compromès amb la realitat social.
En aquesta tercera etapa destaca el llibre Nuevas canciones (1936), que marca l’inici d’una frase on la poesia de Machado es caracteritza per un to més filosòfic, moral i polític. En aquest període, Espanya travessava moments difícils, i el poeta utilitza els seus versos per defensar valors com la llibertat, la democràcia i la justícia social.
El llegat de Machado és una de les més grans riqueses de la literatura espanyola. Els seus versos continuen tenint impacte avui en dia, sent un símbol de resistència davant la injustícia i de recerca de la veritat i la llibertat. La seva obra és un testimoni de la condició humana i de les lluites socials i polítiques que van marcar el seu temps.
